A Dante Alighieri e Francesco Petrarca

A me amig e conosent
Che me sti ad ascolter
Ev’con na storia quasi vera
Tuta quanta da imparer

En ricord ne di ne data
Quand al ‘sgnor Dante Alighier
Lè gnu insà da la Lucchesia
Semper a pê per di sintêr

Quand le ste insim Predarena
Alsè sdu per riposer
tut’intorna dal montagni
Chè un spetacol d’amirer

Da Ligonchio zò a Sinc-Serr
Zo pral Secià fin a Taleda
Semper a pêê per i sinter
A chi temp ien sensa streda

E po’ insà per una sterdlena
Finà le a costa di gras
Cherdil ben calsè stufe
Ennenmia quater pas

Ma per lù anche gnit ca frena
Perche alvol ander insima
Ed Bismantova la gram Preda

Cosa ghe ed più bel al omd
Quand aspol guarderes in tond
Sensa freta sensa smania
Tuta quanta la padania?

Lè un balcon entusiasmant
Andò spol veder mes l’Italia
Nesun’etra pert’dal mond
per belèsa mai l’eguaglia

Già in cacume al ghe rive
Col pantion tut trafele
Come insoni a ghe davis
Ed river in paradis

Al me Dante a me rincresa
Che te fat na fadigheda
Senta l’aria cat-caresa
Costa chi le mia inquineda

Ecco Dante cas risposa
Sota l’ombra d’una macia
Dop dum pô acomincia a scriver
In don liber cal gà in saca

La comedia lu ascriviva
che divina lan ciameda
e in un pas dal purgatori
al descriv la sò giorneda
che prander in fin lainsima
verament a la purgheda

al so vias le mia fini
Castelnov Vet e Compian
la fini ormai l’energia
al so gambi al van più pian

Con un sfors quasi inuman
le rive chi edtrora a Sian
andò ghe al rì ed la Srezla
pochi cà tanta miseria

E lan loge e lan nutri
Verament l’era sfini
Propria in tristi condision
E in di pee algaviva i psigon

I resdor e li ciameven
Tant a sera come a clasion
E cal donì endeven a gara
A curereg i so psigon

L’era un om tanto gentil
In dal fer e in dal vestir
Però al ghiva un brut difett
Ed parler semper in dialett

Chi ragas egh feven a drè
Sensa tant penser lontan
Lè ande a fnir che un po a la volta
e parleven tutt toscan

al paes lè circonde
tutt’intorna da di mont
con Canossa e con Rossena
vers matena a l’orizont

cmè ampiezre ander a Canosa
se podisa caminer
du o tri ami na matena
egh’lan vru mo compagner

che spetacol dun castel
quanti tori tutti armedi
e al palas ancor più bell
tutt al muri aghen merledi

quanta storia asveda intorna
come in trasce al fusa ande
asvede indre più ed quater secol
quand al prim sas ian mure

lu a ia veda tutt in fila
princip cont e cavalier
quanti gueri tutti vinti
imbattibil col manier

ma la guera più importante
che a Canosa un di ghè ste
lè ste quand Gregori VII
in tal castel se rifuge

isegui da Enrico quarto
clera ste scomuniche
perche pret vescov e cardinel
lera lù cai vriva fer

vist chè inutil fer la guèra
asghinascia e admand perdon
per tri gioren fora al fred
e gal tinen col birbon

E Matilde cla angnosiva
So cuzen e al so question
Lol fa sotometer al pepa
E lag fa der la Comunion

O Matilde gran regina
te tè steda na gran dòna
in San Peder incò et ripos
sot la statua ed la Madona

merit tuo se incò al clero
in dal temp ancora al dura
te te vint na gran bataglia
quèla per l’investitura

Estazie al noster Dante
Cmè da un son al sé svegle
Aiute dal so do guidi
A la srezla le torne

Dop col serra mis in forsa
E che i pee gheren guari
Là pense che fin a Mantva
Al so vias dev proseguir

Tanta streda cleva fat
Sensa quela cal ghiva da fer
Prispireres al gran Virgiglio
La so patria visiter

Annè mia ancòra a san Pol
Che lu al vede da cletra perta
Al so amig, l’era Francesco
Quel d’Arezzo al fiol ed Petrarca

Cosa fet chi dal stal perti
Alghè dmanda l’Alighier
Son gnu in ferie a Guardason
Son apena rive ier

Iera ospite ed Barbato
Da Sulmona là in Abruss
Ma ed mantgnirem semper a sbafo
Anca lù alsè cate stuff

Adesa stag la in dal castel
Ma gan tant da lavorer
Con la scusa me descriver
Emson tot su son gnu a girer

E te Dante come mai
Tet cat chi in riva a l’Enza
Et ved trist e un po sbatu
Ghet vu forse l’influensa?

No! Ades estag anc’ben
Ma iò pase na bruta stmana
A la srezla man aiute
Un paesen sot Selvapiana

Vag a veder set ghe al temp
Che aqua fresca et catare
Ed la gint acsè ospitala
tal dig me tsere content
da rester meraviglie

Annè mia che al temp ag manca
N’so quant gioren ien pase
Che a caval ed na mula bianca
Lu a la srezla alghè rive

Pasa un di pasa una stmana
Lù in paes alghè torne
Le ande su vers Selvapiana
E le armes meraviglie

Tùta verda la foresta
E la inmesa a na radura
na sorgint d’acqua si fresca
che risveglia la natura

O poeta gra Petrarca
Ven zò te e dam na man
Per desriver stè gran pes
verament me son profan

Bè Francesco alsè ferme
Verament entusiasme
Le un balcon chi sòra a l’Enza
Egh fag la e tog residenza

Dit e fat ag’ven a ster
Post adat per mediter
E po’ a scriva ed gran lena
Al De Africa poema

E le rime e i sonett
O che testa cal gaviva
E anca lù semper in dialett
I so liber aia scriviva

In tal dialett ed la Toscana
Che pian pian un po’ a la volta
Le dvinte
Lingua italiana

O Petrarca gran poeta
O divin Dante Alighieri
Ginta granda come vueter
Innasa più quest’chi le ver

Me evvoi chi a testimonier
Come me pos dimostrer
Che i prim a parler lingua italiana
Ien este qui ed la Srezla e chi ed Selvapiana

Quant onor Vostra presenza
A la srezla avi porte
Specialment te gran Petrerca
Che d’allor tè incorone

Tutt i gioren e poss guarder
La perona tua scolpida
in tal merem ed carrera
la tò ment le la me guida

Aria ginta aqua colombi e foresti
Quanti cosi da penser e d’ammirer
E con Laura la tò musa
Sol d’amor te ed se parler

La to ment me lò capida
La to lingua e lò impareda
Ma lo mìsa in un casett
Dast’moment ander avanti
Come te, voi parler semper in dialet

Annè mia per presunsion
Che me perel in dialet
Me li perel per fer capir
Che al dialet andev mia finir
Nison più li vol parler
Come cag fuss da vergogners
De reta a me e ste ascolter
Se vri ben a la vostra tera
Se vri ben andò si nasù
Al dialet avii da parler

Le una lingua come unetra
Che nison li pol cambier
Finchè a sgnor amiten in vita
In dialet evoi parler

Cesare Carlini - Cerezzola, Gennaio 1992 -